figuera de tres esplets
Ficus carica
- Caracteristiques fruita:fruita de forma cònica esclafada, de mida petita: 40-45 x 35-40 mm (amplada x llargada). Té la pell molt prima, de color morat negre, amb clivelles longitudinals escasses, i és difícil de pelar. La seva carn, poc saborosa i de consistència tova, és rosada. S’empra per a consum de bestiar porcí.
- Fenologia:la fruita madura a mitjans d’agost-setembre.
- Cultiu:reproducció per estaca al mes de febrer. És un fruiter mediterrani de secà, però per al cultiu comercial necessita entre 600 i 700 mm d’aigua anuals. Accepta qualsevol tipus de sòl, excepte pantanosos o embassats, però prefereix sòls profunds rics en nutrients, permeables i calcaris. És una varietat molt resistent al badament.
figuera de la roca
Ficus Carica
- Caracteristiques fruita:fruita de forma cònica, ovada, de mida petita: 37 x 37 mm (amplada x llargada). Té la pell de color verd morat, amb petits punts clars i clivelles longitudinals escasses. Mitjana facilitat de pelada. La seva carn, de gust excel•lent i de consistència tova, és de color vermell fosc. S’empra per al consum humà, tant fresca com seca.
- Fenologia: la fruita madura al mes de setembre i fins mitjans d’octubre.
- Cultiu:reproducció per estaca al mes de febrer. És un fruiter mediterrani de secà, però per al cultiu comercial necessita entre 600 i 700 mm d’aigua anuals. Accepta qualsevol tipus de sòl, excepte pantanosos o embassats, però prefereix sòls profunds rics en nutrients, permeables i calcaris. És una varietat molt resistent al badament i a la mosca de la fruita Ceratitis capitata.
figuera de la senyora
Ficus carica
- Caracteristiques fruita:fruita mitjana, de forma arrodonida, pell prima de color verd-lilós i carn rogenca. Té un gust molt dolç i consistència tova.
- Fenologia: la fruita madura a finals de setembre. Pot dur figues 2 mesos.
- Cultiu:reproducció per estaca a l’hivern. És un fruiter mediterrani de secà, però per al cultiu comercial necessita entre 600 i 700 mm d’aigua anuals. Accepta qualsevol tipus de sòl, excepte pantanosos o embassats, però prefereix sòls profunds rics en nutrients, permeables i calcaris.